Ha aparegut el cadàver d’una jove violada i plena de talls als afores de València. Un cop començada la investigació, la policia descobreix que es tracta d’una dona a qui li van robar la filla només de néixer, que es dedicava a la prostitució per sobreviure i que es feia dir de moltes maneres. Així doncs, la inspectora Araceli ha de recórrer tot el passat fosc d’aquesta víctima per poder resoldre el cas.

Dones sense nom és una novel·la negra d’intriga protagonitzada per dones que lluiten davant de problemes de la societat que encara no troben solució, com són les desigualtats socials, la prostitució, els nens robats, la violència masclista, els abusos de poder, les màfies, els enganys, les amenaces, les malalties, la mala vida...

Amb grans dosis de cruesa i realitat, aquesta història estructurada en capítols curts avança amb frenesí i atrapa el lector fins a l’última pàgina.

Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969). Llicenciat en Filologia Catalana i professor de secundària. Ha conreat la poesia, l’assaig i la narrativa per a adults i per a joves. Ha guanyat nombrosos premis com el Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández, el Premi Miquel Martí i Pol o el Premi Ciutat d’Alzira. En narrativa per a joves ha publicat nombroses obres com La mirada d’Al-Azraq, Els dimonis de Pandora, Les urpes del diable, Les cendres del cavaller (Premi de la Crítica Serra d’Or), La frontera negra, Resurrecció (Premi Crítica Samaruc 2012), La mèdium (Premi Serra d’Or 2017), Llibres amb perfum de sang (Premi Crítica Samaruc 2017) o El triangle rosa (Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2018). També en literatura per a adults, L’estany de foc (Premi Blai Bellver), El quadern de les vides perdudes (Premi Alfons el Magnànim), Un sepulcre de lletres minúscules (Premi Millor Novel·la València Negra 2016) i, en aquesta mateixa col·lecció, Els ossos soterrats (Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana de Novel·la Negra 2016). Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà.