Showing results by narrator "David Espunya" in All Categories

Una nueva visión de la guerra que asoló el mundo en los albores del S. XX basada en una combinación de historia bélica e historia humana. La mayoría de los libros que tratan el tema de la Primera Guerra Mundial, lo hacen incidiendo en los avatares bélicos de la llamada Gran Guerra, una contienda de la que se dijo que acabaría con todas las guerras.

"La mirada de l'auriga", més enllà de la trama de la nissaga dinomènida i de l'entrellat d'unes atziagues morts familiars, és una novel·la tan breu com intensa i tan esbalaïdora com poètica. Abraça tota la història de la cèlebre escultura de Delfos, a partir dels records de l'auriga que va servir de model als escultors, en un temps en què el món grec estava en col·lisió amb els bàrbars perses i cartaginesos contra els quals els grecs clamaven "no podrem mai ser / si no som lliures", al·legoria palesa de l'actual conflicte català.

"L'Escanyapobres" és la novel·la més coneguda de Narcís Oller. L'autor mostra l'avarícia i les seves conseqüències amb tres personatges centrals: l'Oleguer, la Donya Tuies i en don Magí Xirinac, el notari de la vila. Els tres personatges menyspreen tot allò que no estigui relacionat amb els diners i la riquesa i, a poc a poc, van allunyant-se de la realitat i del món que els rodeja, un món que està evolucionant: Oller mostra la industrialització de Catalunya i els canvis socials que comporta.

"L'auca del senyor Esteve" és una de les obra més conegudes del Modernisme català, creada per Santiago Rusiñol. És el resultat de fusionar un quadre de costums i l'auca, una història pictòrica en vinyetes. La novel·la està dividida en 27 parts que mostren la vida del senyor Esteve, des del seu naixement fins al creixement del seu fill, en Ramonet. Rusiñol mostra la burgesia barcelonina encarnada en aquesta família.

"La papallona" és una de les primeres novel·les en català de Narcís Oller. L'autor mostra els anys previs a la revolució de 1868 i s'endinsa en una Barcelona industrial, burgesa i educada. La Toneta és una noia pobra i orfe que treballa de modista. Un dia s'enamora d'en Lluís, un estudiant de Dret adinerat que s'ha traslladat a Barcelona per acabar els estudis. Dos mons molt diferents que es contraposen en una història truculenta i dramàtica.

"La família dels Garrigas" va ser la primera novel·la d'en Josep Pin i Soler i l'inici d'una trilogia, seguida per "Jaume" (1888) i "Niobe" (1889). La història segueix la vida d'en Ramon Garriga, que viu amb els seus fills, la seva germana i el seu nebot. Tots tenen la vida predestinada: en Ramon fill, heretarà el mas, en Jaume serà destinat al sacerdoci i la Mercè, l'única filla, es casarà amb algun noi burgès. Però tot comença a anar malament quan en Ramon descobreix que el seu hereu va amb males companyies.

"Mort de Dama" és la primera novel·la escrita per Llorenç Villalonga i Pons i és considerada una de les primeres novel·les modernistes de les Illes Balears. La novel·la és una sàtira de la societat mallorquina i gira entorn de l'agonia d'Obdúlia de Montcada, una viuda que representa l'aristocràcia, una dona avariciosa i de caràcter fort. La viuda fa d'eix temàtic amb la resta de personatges que mostren els diferents vessants de la societat de l'illa, des dels terratinents nobiliaris i aristòcrates al món intel·lectual i literari.

La Ciutat Digital havia nascut per ser un diari alternatiu, lliure i de qualitat per tal de combatre el periodisme contaminat i caduc que imperava a la ciutat de València i uns dirigents polítics corruptes fins al moll de l'os. Fins que un dels seus periodistes més importants, Manel Torres Albiach, apareix assassinat de manera salvatge sense deixar gaires rastres ni proves.

Un candidat decideix presentar-se a les primàries del seu partit. L'aparició de la seva exdona, la traïció de més d'un amic i els intents de la premsa per desemmascarar-lo s'interposaran en el seu camí, però això no aturarà el Candidat en la cursa per aconseguir, a qualsevol preu, el seu objectiu. Xantatges, espionatge, cinisme, misteriosos robatoris i moltes, moltes mentides...Tot s'hi val en la lluita del poder.

En un món en progressiva destrucció per l'acció de l'home, el professor Zeno Hintermeier viu la desaparició de la seva glacera com una pèrdua pròpia. Decideix deixar la seva càtedra i embarcar-se com a guia en creuers turístics que viatgen a l'Antàrtida, desitjant trobar en l'últim racó natural del planeta el silenci carregat de veritat que tant anhela. Aquest és el quart any que sembarca en el creuer però ni tan sols entre els amants de la natura troba Zeno una ànima bessona que senti la tragèdia del planeta de forma tan intensa com ell; guies, periodistes i passatgers aconsegueixen dormir sense malsons i tornaran a la seva rutina després de la travessia. Pot ser que sigui necessària una acció més radical.

Per al protagonista d’aquesta història, la Porta del Mur és autèntica, i permet, a través d’un món tan real i tan veritable com el maó i la fusta, d'accedir a una realitat immortal. L’aire, allà, hi resulta estranyament estimulant, la joventut hi és present sempre, la bellesa es fa visible pertot i l’alegria hi regna. ¿Existeix, realment, aquest jardí encantat capaç de plantar cara a la tediosa existència diària?

Abel Sánchez reinterpreta el mito de Caín y Abel, el hermano al que Dios relega y el otro, el favorito, sin que necesariamente haya hecho méritos para ello. La historia se centra en los personajes de dos amigos, Joaquín Monegro y Abel Sánchez, y está contada desde el punto de vista del primero. Joaquín nos relata los muchos sufrimientos que, a lo largo de su vida, le provoca la envidia que siente por su amigo Abel. Este sentimiento se ve exacerbado cuando Abel desposa a Helena, la mujer que Joaquín amaba.

El Rai, el Max i el Charlie són els components de Les Roques, el grup de rock més famós del país, que en trenta anys d’història ha venut més de sis milions de discos. Des que van començar a tocar junts a l’institut han aconseguit mantenir-se al capdamunt de les llistes d’èxits gràcies al seu talent i una actitud combativa.

En un món en progressiva destrucció per lacció de lhome, el professor Zeno Hintermeier viu la desaparició de "la seva" glacera com una pèrdua pròpia. Decideix deixar la seva càtedra i embarcar-se com a guia en creuers turístics que viatgen a lAntàrtida, desitjant trobar en lúltim racó naturaldel planeta el silenci carregat d e veritat que tant anhela.

El món de les lletres està podrit: enveges i plagis a tort i a dret, agents literaris corruptes, escriptors amb vanitats injustificades i editors sense escrúpols. Nil Barral, el primer investigador gai de Catalunya, haurà de resoldre un cas en aquest ambient tan tèrbol. I s’hi sentirà com a casa.

La Ciutat Digital havia nascut per ser un diari alternatiu, lliure i de qualitat per tal de combatre el periodisme contaminat i caduc que imperava a la ciutat de València i uns dirigents polítics corruptes fins al moll de l'os. Fins que un dels seus periodistes més importants, Manel Torres Albiach, apareix assassinat de manera salvatge sense deixar gaires rastres ni proves.

Una sirena negra sedueix un home jove, periodista, i se’n va. El món, a partir d’aquesta trobada, ja no és el mateix. L’enamorat, fascinat sense remei, segueix el rastre de la dona amb cua de peix per Barcelona, París, Florència, Sevilla, Portugal, la badia de Rande, la Costa da Morte, Eivissa i la costa valenciana. Tot per completar una història d’amor en què no tenim cap altra alternativa que fer-nos còmplices fins al final.

L’any 1940, amb mitja Europa amb flames i la guerra començada, París no és un lloc segur per refugiar-se. Sota l’arribada dels alemanys i amb l’angoixa d’una ciutat espantada per la imminent guerra, s’hi troben exiliats dos agents catalans que van prometre defensar la República. Els assassinats d’un oficial i un secretari fidels a la causa fan trontollar la seva seguretat a la capital francesa.

Qualificada com una de les primeres «autobiografies» conegudes d’un autor medieval, la Vida coetània ens obre les portes a l’apassionant vida de Ramon Llull, que, plena d’episodis atzorosos, dedicà a l’estudi de Déu i a la conversió dels «infidels», per a la qual cosa elaborà una complicada Art, que els havia de convèncer definitivament dels seus errors. Tot i que la Vida lul·liana no dóna resposta a tot el que ens agradaria saber sobre Llull, l’obra té el mèrit que ens proporciona moltes notícies referents a l’autor que altrament ignoraríem.

La Font de la Salut és un lloc concret en el món, un santuari al cor del Maestrat, i també una idea sobre la vida, la individual i la que vivim amb els altres, els qui van venir abans i els qui vindran.