Résultats de "Carme Riera" dans Toutes les catégories

Com reaccionaria vostè si de sobte un desconegut li fes arribar uns papers que qüestionen els seus orígens, que proven que la seva identitat és falsa? Això és el que explora La meitat de l'ànima, que s'obre amb la recerca dels antecedents familiars de la narradora, una recerca que sobrepassa les planes de la novel·la i de la ficció i portarà l'escriptora a demanar l'ajut dels lectors per si algú pot aportar dades sobre el cas de Cecília Balaguer, desapareguda el gener de 1960, a la població fronterera de Portbou.Què hi feia, a Portbou, la Cecília Balaguer?

Després de l'èxit de Dins el darrer blau, Carme Riera torna a escriure sobre la història del jueus conversos de Mallorca. Som a la segona meitat del segle XIX. El Gabriel i el Miquel, els dissoluts germans de can Fortalesa (una rica família de mallorquins instal·lats a l'Havana) es juguen el seu futur a l'atzar, davant de notari. No saben, ni volen pensar, que la seva juguesca implica també el futur de les seves parentes Isabel i Maria Fortesa, que viuen a Mallorca i que s'hauran de traslladar a Cuba en motiu del casament, pactat entre els pares respectius, Isabel i Miquel.

Nova edició revisada per l'autora. 25è aniversari d'una fita altíssima de les lletres catalanes.Una lliçó literària i històrica. "Estem d'aniversari: fa vint-i-cinc anys que va sortir publicada una de les novel·les més importants de la narrativa catalana moderna, "Dins el darrer blau", i aquesta nova edició, revisada per l'autora, és, per tant, una celebració.

El testimoni íntim d'una dona embarassada, una reflexió global sobre la maternitat i la condició femenina. Una aportació poc habitual, lluny de tòpics romàntics i ensucrats de la vivència de l'embaràs i la maternitat en totes les seves dimensions, des de la més personal a la social, amb la sensibilitat d'una gran escriptora. Temps d'una espera és el diari que l'autora va escriure ara fa més de trenta-cinc anys quan va saber que estava embarassada per segona vegada.

Audiollibre narrat per Roser Batalla, amb la col·laboració especial de Carme Riera narrant el relat que dona títol al recull de contes. El 1975, Carme Riera publicava "Te deix, amor, la mar com a penyora". Aviat el boca orella va començar a circular i el llibre es va convertir en tot un fenomen editorial, ja que suposava per als lectors catalans més que un alè d'aire fresc i llibertat gràcies al seu contingut revulsiu. "Te deix, amor, la mar com a penyora" és un recull de disset contes narrats amb una aparent naturalitat i proveïts alhora de força i de tendresa.

El 7 de marzo de 1687, un grupo de judíos conversos mallorquines, temiendo ser detenidos por la Inquisición, decidieron embarcarse rumbo a tierras de libertad. El mal tiempo frustró su huida, fueron apresados y, finalmente, 37 de ellos condenados a la hoguera en cuatro Autos de Fe, en la primavera de 1691. En el último azul, Premio Nacional de Narrativa, recrea cómo vivieron y murieron los criptojudíos mallorquines del siglo XVII.

Vostè parla anglès? Recorda quin mètode va seguir per aprendre'n? O potser no en sap i mai no ha passat d'I love you... Tant si en sap com si no, en aquesta novel·la se sentirà còmplice de Laura Prats, una agent immobiliària de Barcelona, cansada de comprovar com el seu desconeixement de l'anglès entrebanca el seu ascens professional. Per això decideix sacrifi car les vacances d'agost, s'inscriu en un curs d'immersió, viatja fi ns a un poble perdut d'Anglaterra i s'instal·la a casa de la professora Grose, una dona peculiar que viu aïllada al mig del camp.

La història que narren aquestes planes és real. Ens l'ofereix la mirada d'una nena - una nina, com diuen a Mallorca-, que, entre els tres i els deu anys, contempla el món amb els ulls ben oberts, sovint des de balcons i finestres, per descobrirnos els seus secrets. Amb tota la força expressiva de la riquesa dels sons de l'illa, Carme Riera recrea el seu univers infantil ple de màgia i d'innocència, però també de pors, culpes i prohibicions, poblat d'un ampli fresc de personatges entranyables, molts d'ells lligats a tradicions i oficis que ja han desaparegut.